PEPSINA de Mataró. Per Octavi Nonell

22 febrer 2016

Així no Majestat, així no.

Filed under: General — octavi @ 21:59

El Sr. Felip VI ha vingut a Barcelona per l’acte inaugural del Mobile World Congress. Un acte protocolari de repercussió mundial. Però què representa el Rei Felip VI?

D’entrada és l’hereu de la Casa dels Borbons. No podem dir pas d’ells que ens hagin aportat gaire pau o beneficis a la nostra terra. En el passat i sota les seves ordres directes o indirectes, a part de l’espoli pertinent, hem patit persecucions i vexacions, i també, quina mania, la negació de la nostra llengua. En el present de fet, no representa res més que la continuïtat del règim franquista que ens va imposar el seu pare i de repic a ell i tota la seva família com a mesura de contenció al desig de llibertat dels pobles d’Espanya i també de manteniment dels privilegis de la casta soterrada; no aquella que veiem ens els pamflets dels partits polítics, sinó d’aquella que fa centenars d’anys que ocupa els centres de poder dels diferents estaments de l’Estat i de tots els poders fàctics i tàctics que afecten i ofeguen la nostre existència.

El Sr. Felip va venir aquest diumenge i ens va etzibar la necessitat de treballar junts per un futur millor. Nosaltres que veiem entorpida qualsevol mesura per millorar la nostre industria, comerç i exportacions amb els entrebancs de Madrid. I per més honra, va i ho fa en la nostra llengua, aquella que fins i tot s’han atrevit a insinuar de manera barroera que mai ha estat perseguida. També el seu pare va dir que el castellà mai havia estat imposat a Catalunya, deu ser cosa de família.

Tothom pot venir i parlar en la llengua que vulgui, si no l’entenem ja ens preocuparem de traduir-lo. Però venir a fer-nos una arenga al esforç del treball, en català i a nosaltres, em sembla de molt mal gust quan ni tant sols ens deixen utilitzar el català en el Congreso on se suposa que tots hi estem representats.

Així no Majestat, així no. El respecte es demostra amb fets, amb accions serioses i amb un tracte de igualtat i responsabilitat. I de moment, això no ho hem vist.



9 febrer 2016

Ho sento Mataró, em perdono

Filed under: General — octavi @ 19:47

La condició humana ens fa a tots tolerants amb els nostres propis defectes. Gairebé per pròpia supervivència, com per connivència amb la pròpia consciència, tenim tendència a disculpar els nostres propis defectes, com si el llast de les nostres culpes ens restés capacitats per desenvolupar-nos en el dia a dia..

Amb tant ampli marge de temps com 30 anys de govern socialista, em sorprèn que dins dels seus defensors o seguidors, no hi hagi una sola acció de crítica envers les accions o l’obra de govern desenvolupada. El suposat tarannà social que proclama el partit que ha governat la ciutat, algunes vegades acompanyat d’altres forces “progressistes”; és totalment contrari al foment de la especulació urbana, la manca de previsió a llarg termini del futur de les zones industrials, tant desfasades del nivell de demanda del mercat, com fins i tot, l’excessiva burocratització de l’administració municipal.

Aquesta mena de desídia o lleugeresa a l’hora de gestionar, és el que ens ha portat a la imatge que dóna ara Mataró; amb solars buits que donen una certa impressió pels nostres visitants, de desconnexió, abandonament i improvisació, de molt difícil solució, en temps de restriccions pressupostàries com les que estem patint.

Això que no deixa de ser una impressió meva, no per això és menys compartida per mataronins i demés persones foranes amb les que tinc alguna mena de relació. D’aquí la meva introducció al començament i el desconcert de que persones amb unes inquietuds de caire justament social, tot i que valorin molt positivament els avanços haguts en aquests anys, només faltaria, no alcin la veu en veure el desgavell que com a resultat final, ha patit Mataró, capital del Maresme

I la part més dolorosa d’aquesta actitud autocomplaent, és la fermesa amb que es fa pura demagògia o es defensen uns postulats, completament contraris a la lògica envers les accions preses a terme per un govern (l’anterior i també l’actual) lligats de peus i de mans per l’herència rebuda de 30 anys de fals progressisme.



13 gener 2016

Molt Honorable President Artur Mas i Gavarró

Filed under: General — octavi @ 22:34

En moments en que la nostra societat està mancada de valors i els nostres polítics, sortits d’aquesta societat, menystinguts pel comportament d’alguns als que vam fiar la nostre confiança; és molt d’agrair que un d’ells sigui coherent amb els seus principis i faci gestos inequívocs de honradesa, responsabilitat i fermesa.

És evident que la renúncia del Molt Honorable President Artur Mas al seu escó de diputat, el deixa al peu dels cavalls, millor dit de les ases. Per molts ciutadans ja era en si mateix un símbol què ara, amb aquest gest de renunciar a la protecció d’estar aforat, encara s’ha fet més gran.

Dins la geografia espanyola, milers de polítics fan la seva feina diària sense cap mena de reconeixement. Molts fins i tot sense cobrar i amb la sospita al damunt de si són o no són com aquests altres mediàtics imputats fins les celles. Que dins del petit grup dels que estan en primera línia, en surti un capaç de renunciar a la protecció inconstitucional (tots som iguals) de l’aforament, ha de ser orgull i exemple per tots aquests servidors anònims.

Sense voler-ho, només fent la seva feina i complint amb els seus compromisos, el Molt Honorable President Mas s’ha convertit en un referent internacional de com s’ha de comportar un servidor públic al servei de la ciutadania.



12 gener 2016

No som els culpables.

Filed under: General — octavi @ 21:55

Podria dir que sovint i no diria la veritat. He de dir que en la majoria dels intents que ha fet la societat catalana, per aconseguir el reconeixement de l’Estat Espanyol a la seva particular idiosincràsia, a la manera que tenim de fer i de ser, només hem rebut falses promeses i incompliments.

Tret d’algun polític o intel·lectual “passat de moda o vilipendiat” per les seves opinions favorables a les reivindicacions catalanistes, el normal dins del “Reino de España” ha estat el constant menyspreu i el tracte pejoratiu envers tot el que sembla català o de Catalunya.

No diré que aquesta manera de tractar als “provincians” no afecti també a altres gentilicis d’aquesta Espanya de les nacions no reconegudes. No ens agrada, però de moment no hi podem fer res. El reconeixement de la identitat ha de passar primer per l’autoafirmació de la pròpia identitat. Nosaltres l’hem assumit, l’hem reivindicat en moltes ocasions i circumstàncies molt diverses, però sempre amb els mateixos resultats negatius.

Cansats d’aquesta situació, marxem de la que hauria pogut ser la nostra casa. Marxem amb el convenciment d’haver fet tot el possible pel bon enteniment i la concòrdia, però marxem. Marxem sense penedir-nos de res. Nosaltres no som els culpables

11 gener 2016

Tenim plantè

Filed under: General — octavi @ 23:06

Semblava que no podia ser. Com ens en sortirem? Com ho farem? La successió (que no és) del President Mas pensant en un futur, era per molts una incògnita de difícil solució. Qui podria estar a l’alçada de les circumstàncies? Qui en uns moments tant crucials i de tanta responsabilitat?

Sortosament a la gran família dels convergents, tenim sempre gent preparada. A nosaltres no ens cal anar a fer fitxatges mediàtics per enlluernar la galeria dels possibles votants. Tenim la sort i la fortuna de poder comptar sempre amb les persones ideals i preparades per els esdeveniments que hem d’afrontar.

El nomenament de Carles Puigdemont com el 130è President de la Generalitat de Catalunya ho ha evidenciat de manera clara i rotunda. Tenim plantè per afrontar amb garanties d’èxit els reptes que el futur de Catalunya ens demandi.

Manca de responsabilitat amb els animals

Filed under: General — octavi @ 19:12

Han passat els Reis i en moltes llars hauran deixat un gat o un gos com si fos una joguina oblidant-se de deixar-hi també el llibret d’instruccions i responsabilitats.

Massa pares de família, suposadament adults, juguen amb els sentiments dels animals oblidant precisament això, que tenen sentiments. Alguns son molt conscients i aprofiten per ensenyar als seus fills a prendre responsabilitats envers l’animaló regalat i també la pròpia societat. Punt aquest molt important, compartim espais, carrers, edificis d’habitatges on hem de conviure respectant i sent respectats.

Dissortadament també hi ha pares inconscients que no prenen cap mesura, cap responsabilitat amb ningú ni aprofiten per educar i ensenyar. Aquest són possiblement els què tant punt tinguin el mínim inconvenient, abandonaran aquell cadell de gat o gos, que segurament ha crescut massa pel seu gust o comporta massa deures, a l’altra punta de la ciutat o al poble del costat.

Des de l’administració, o millor dit des de les administracions, crec que cal una reforma del sector que impedeixi aquesta mena de comportament. La venda d’animals hauria d’estar més regulada i controlada. Només que hi hagués un control similar al que s’imposa al comprar un telèfon intel·ligent, estic segur que els compradors serien molt més responsables.

© 2017 PEPSINA de Mataró. Per Octavi Nonell   Powered by WordPress MU    Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
css.php